Ens han posat una ressenya d'una estrella perquè els meus pares xinesos no parlen en català.

Ho sento molt per fer un post com aquest, perquè entenc que és un cas-situació una mica conflictiu i sensible, però m'ha fotut una miqueta aquesta ressenya. Jo vaig néixer amb moltes primeres llengües, el xinès, un dialecte del xinès, català, i castellà, però excluint el xinès, considero que la meva primera llengua dominant és el català ja que és la que parlo més sovint a tot arreu (encara que el 90% de les persones em canvien al castellà directament... però bueno...). Malgrat això, els meus pares no el parlen, però no significa que no n'entenguin: com a mínim fan l'esforç d'entendre el que diu la gent en català a la botiga, i fins i tot podrien "parlar" una miqueta, però per a que estiguin mil anys dient una cosa que els hi costaria menys dir-ho en castellà... perquè casi sempre hi ha molta gent a qui han d'atendre, i hem de ser capaços de ser eficients.

Jo, mireu, també sóc partidari de que les persones que venen de fora haurien d'aprendre el català, però hi ha alguns casos que és que són molt complicats. Els meus pares varen venir aquí, i foren des del moment que van ser aquí fins es dia d'avui treballant cada maleit dia de dilluns a diumenges de matí a nit, no tenen temps per aprendre res de forma normal, encara que els hi encantaria parlar fins i tot castellà, ja que ni el castellà el dominen bé. Però és cert, hi ha alguns que és que no poden, encara que de debò volen, perquè a ma mare li encantaria poder parlar de tot amb les clientes habituals que en tenim, però no pot perquè no té temps ni per fer unes vacances de dos dies al Nadal. Els meus pares fins i tot han dit que si tenim diners quan es jubilin, aniran fins i tot a classes per poder aprendre ambdós català i castellà, perquè en aquells moments ja podran descansar tranquil·lament, per a que vegeu que sí tenen interès. Nosaltres a més entenem perfectament el que significa perdre una llengua, ja que el nostre dialecte també està desapareixent, per això veiem la importància, però de moment pensen, i em diuen que mentre que la propera generació (que som nosaltres) poguem fer el que ells no han pogut, ja està.

Perdó per despotricar, ja està...